Com diu el meu pare, 'no m'agrada'.
No m'agrada, perdre'm en l'abisme de la incertesa, no m'agrada pensar que hem perdut la batalla injustament, no m'agrada sentir aquest dolor incalculable, no m'agrada respirar aquest dolor que m'envolta, y no m'agrada veure patir els meus.
Després de prendre decisions, on s'hi perden esperances, força i il.lusions. On el resultat és perdre una batalla contra natura, que és degradant i malauradament tant extesa a la societat. Em pregunto, que estem fent malament? Això és el que ens queda? És necessari?
Clar que n'acabarem sortint endavant, no ens queda una altra, i clar que n'aprendrem, però n'apendrem per que no volem patir, ni sentir aquest dolor que ens menja per dins.
Però bé millor no fer-ne més mala sang, perquè no en treuré res. Sembla que la història funciona així i tampoc tenim a les nostres mans la capacitat de canviar-la, o bé, si més no, sembla que no la tenim.
El resultat..
Milers de somnis trencats, vides que canvien i llàgrimes que es perden. Somriures que s'escapen... Alegria desmesurada, dolor incalculable.
Els records ens ompleran el buit.
És complicat donar cònsol en un moment tan dolorós però jo t'he de dir que t'aprecio molt, que sempre estaré al teu costat perque t'agafis per no caure i si caus jo t'ajudaré a aixercar-te. Ara fa mal, molt, però com tu dius, s'ha de tirar endavant, no queda una altra... però a més a mi m'agrada pensar que també tirem endavant perque la vida ens ha de portar unes altres moments molt macos i feliços i que val la pena viure'ls. Una abaraçada!!!
ResponElimina