Casa del Agua
Qui diria que una aigua podia vendre tant com per obrir una botiga...
Això em recorda a un treball que vaig fer mentre estudiava, on havíem de rehabilitar un local japonès amb una botiga del que volguéssim.
La sorpresa de la professora, va ser quan jo li vaig dir que volia fer una botiga de sal, i encara que ara pugui semblar mitjanament normal, fa uns 6 anys no es veia molt clar.
Però la professora va haver de canviar d'opinió, a mesura que jo li anava ensenyant les meves idees.
Tots deurien pensar que només ho feia per donar la nota, per ser una "friki", però tots van veure que anava més enllà i que tenia les idees molt clares, i el resultat va ser espectacular, i el més important és que m'ho vaig passar genial dissenyant-la.
I bé, que dir de "Casa del Agua", espais com aquest fan plantejar que els locals comercials són més que uns simples aparadors, on el consumidor entra i compra.
Aquí se sent com un espectador, un espectador amb ganes d'entrar a dins i veure que passa, d'estar-s'hi una estona contemplant les transparències de l'aigua, les magnífiques ampolles de vidre que la contenen, les estructures metàl.liques i de fusta que la suporten.
I què m'hen dieu de l'etiqueta de les ampolles, és genial! Em fan ganes de tenir-ne de decoració!
Realment les sensacions d'aquest espai, és de que les coses aquí estan ben fetes, amb un estrany retrobament amb el passat, però totalment actual, que es tradueix com un estil apassionadament clàssic però atemporal.
